Credibilitat: una lacra real al periodisme esportiu.

 Hi ha una tendència del periodisme esportiu a no seguir les pautes marcades pels codis periodístics tradicionals. No només això, estem en una situació en que la premsa esportiva s'ha tenyit de groc, i ha guiat a la societat cap a un periodisme banal. Davallada de qualitat i manca de rigor, son dos dels conceptes més utilitzats pels lectors descontents avui en dia. El periodisme esportiu ha fet que aquest punts nuclears de feblesa convergeixin en una manca de credibilitat. Això no suposaria un problema si no fos perquè els diaris esportius son, amb diferència, els més consumints a nivell espanyol.

Al periodista, com a professional de la comunicació, se li pressuposen unes responsabilitats. Responsabilitats que van intrínsicament relacionades amb un codi ètic. Malauradament, en mols àmbits del periodisme esportiu, aquest respecte cap els valors de la professió s'ha perdut. Sovint es converteixen els rumors en notícies per tal de vendre portades. Com a exemple podem veure un vídeo resum del diari madrileny Marca i un altre vídeo resum del diari català Sport.

Ramon Besa

Ramon Besa premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu, assenyala diversos problemes com a causants d'aquest retrocés de la qualitat. Besa assegura que els grups mediàtics han transformat el que havia de ser un servei en només un negoci. Un negoci que sovint es traudeix en portades, titulars o programes de televisió on es cau en el sensacionalisme. Pel Doctor en Sociologia Alfons Medina el problema prové de la influència de les Teories de la informació i la comunicació i recau en tres agents principals, "Crec que és un problema de tres agents: propietaris de grans grups, periodistes i facultats de comunicació", magnificat per un problema històric i polític, "Aquest bipartidisme que existeix al futbol, per exemple, no és més que l'herença d'un conflicte social". Això ens serveix per contextualitzar una mica un problema a nivell estatal que afecta directament a la premsa. Però com a problema nuclear ambdós professionals coincideixen en una pèrdua de les rutines periodístiques.

La personificació d'aquest fenomen tan nociu per el periodisme esportiu el trobem en figures com la d'Eduardo Inda, Alfredo Relaño i Manolo Lama.

Eduardo Inda, director de Marca, ha aconseguit augmentar de manera escandalosa les vendes, actualment és el diari més venut a nivell espanyol. Però pel que més se'l coneix es per dividir d'una manera absoluta al públic. El director de Marca no deixa indiferent a ningú. Com a prova d'això tenim un moviment on-line demanant la seva dimissió com a director de Marca i la seva expulsió del periodisme. Inda s'ha convertit en un director egòlatra que s'ha permès el luxe de crear el seu videoblog on ha arribat a incitar a la violència. Aquesta deriva sensacionalista ha comportat que un gran nombre d'usuaris s'hagi unit en campanyes que demanen la seva dimissió.

Eduardo Inda i Alfredo Relaño

Per la seva part Alfredo Relaño, director del diari madrileny As, va inventar com a mesura per desestabilitzar el F.C.Barcelona, el concepte del Villarato. Malgrat sembli impossible defensar una teoria conspiradora d'aquesta mena, Relaño va publicar vídeos com el següent explicant la teoria. Com no podia ser d'altra manera, la premsa esportiva catalana va mossegar l'ham i Mundo Deportivo no va trigar a publicar rèpliques sobre el Villarato. El nou terme ha quallat en la premsa esportiva d'ambdós bàndols, i ara tant partidaris del Barça com del Madrid fan referència a aquest concepte, alguns negant-lo i altres defensant-lo.

Aquests dos periodistes tenen una influència tan gran al panorama periodístic espanyol, que podem trobar conferències on serveixen d'exemple. Aquí podem veure una conferència on Guillermo López parla sobre el cas d'Eduardo Inda.

Manolo Lama és l'encarnació del periodisme esportiu d'espectacle. Els seus esports a Cuatro són un seguit de pseudonotícies banals que sovint arriben a ser grolleres. La llarga durada del telenotícies esportiu i la manca de notícies en períodes on no es disputa la lliga sovint provoca que l’espai es converteixi en un reguitzell de vídeos sense cap mena de sentit. De molt mal gust va ser l'actitud de Lama amb un indigent a Hamburg, on la seva actitud va propiciar l'humiliació de l'home per part dels aficionats de l’Atlético de Madrid, incitats per Lama a donar diners a aquest senyor. Aquest incident va tenir una forta repercussió a les xarxes socials com demostra aquest grup de Faceebok amb més de 320.000 usuaris adherits. La notícia va tenir molt ressó i La Vanguardia també va publicar un article explicant la repercusió social que havia tingut aquest fet. La diferència radical amb els dos periodistes esmentats abans es que Lama va demanar perdó públicament

 

El periodisme esportiu es troba en una deriva que no és la més adient. L'auge del sentimentalisme en l'esport cada vegada es fa més palès i a l'hora d'analitzar les informacions esportives cada cop es té més tendència a fer-ho des d'un prisma emocional i no pas racional. Cal una auto reflexió des del propi periodisme esportiu. És necessari preguntar-se a on es vol anar i com s'hi vol anar, perquè la drecera que sembla que ha agafat no porta un destí èticament i professionalment correcte.

Qualsevol mitjà té dret a ser partidari d'un equip o un altre, d'un esportista o un altre, però s'ha d'abandonar aquest fenòmen que Ramon Besa anomena 'periodisme de club' i mudar cap a un tipus de periodisme més rigorós amb la selecció i el tractament de les notícies.

Cal que elements nocius per a la professió com Inda i Tomás Roncero siguin relegats de la primera fila periodística, perquè el periodista té un deute amb el ciutadà. Perquè el ciutadà es mereix que li diguin la veritat, i que li diguin bé.

Però aquest tipus de periodisme no desapareixerà mai fins que la societat no deixi de consumir-lo i reclami amb més força un canvi en positiu. Les vendes acrediten al mentider, al poc rigorós. Aquests canvis venen donats per la societat i mentre la gent continuï consumint aquesta mena de polissó que s'ha introduït al periodisme, la lacra del periodisme esportiu no s'esborrarà.